Una de les batalles més boniques de la història de la Fórmula 1 va tenir lloc al GP de França de 1979: els protagonistes van ser els dos pilots, en aquell moment respectivament a Ferrari i Renault.
Fa 45 anys que la bandera a quadres va caure sobre els dos cotxets, un vermell, l’altre groc, que en un moment donat no es va preocupar de res i havien transformat el circuit de Dijon en una mena de pista del Polistil. On podies viatjar junts, sense trajectòria, aparentment sense regles ni lògica. L’aniversari exacte serà el dilluns 1 de juliol. No obstant això, és com si aquella cursa no acabés mai. Perquè abans i a partir d’aleshores, la F.1 va celebrar 1114 curses, però mai cap ha estat com aquella. Potser res s’ha acostat a les tres darreres voltes del GP de França de 1979, el repte més mitològic en tres quarts de segle. Amb l’únic, trist, problema que, des de fa més de quaranta anys, només l’explica un dels dos duelistes: René Arnoux. Que però té la delicadesa còmplice de poder-ho fer també en nom de l’altre. De Gilles Villeneuve, al cor i als records dels aficionats de Ferrari des de 1982.
